FUEIB Estudi sobre l'impacte de l'increment de la salinitat sobre les plantes aquàtiques de s'Albufera de Mallorca Aquest estudi ha estat possible gràcies a ECOAL, un projecte de fundraising de la FUEIB
Les zones humides són uns ecosistemes molt fràgils i per tant són susceptibles de ser afectats per l'activitat humana que els envolta. S'Albufera de Mallorca és una de les zones humides més importants de les Illes Balears, declarada zona humida d'importància internacional i inclosa a la xarxa RAMSAR.
Aquest espai natural fou declarat parc natural l'any 1988 i actualment constitueix una de les zones de major biodiversitat de les Illes Balears.
S'Albufera de Mallorca presenta múltiples factors d'amenaça com ara l'elevada pressió antròpica que hi trobam a la franja costanera, l'extracció d'aigua dolça dels aqüífers i fonts per nodrir la demanda d'aigua de la població que l'envolta, o la presència d'espècies exòtiques invasores introduïdes en diferents moments històrics.
Aquest espai natural és un espai dinàmic on les aigües dolces que vénen dels torrents es mesclen amb l'aigua d'intrusió salina (procedents de la mar), donant lloc a espais amb masses d'aigua salobre (aigua dolça mesclada amb aigua salada). En conseqüència trobam diferents espais amb diferents tipologies d'aigua amb un gradient important de més aigua salada (com més a prop de la mar), fins a més dolça localitzada sobretot a la part interior i allunyada de la primera línia de costa.
Un estudi realitzat pel Grup d'Ecologia Interdisciplinària en col·laboració amb el Grup en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB i del CIBEROBN, que engloba investigadors i investigadores de cinc àrees de coneixement de la UIB (botànica, bioquímica, ecologia, fisiologia i biologia marina), han pogut demostrar com una espècie de planta aquàtica (Myriophyllum spicatum L.) pateix significativament davant la presència d'aigües amb major salinitat, reduint la seva abundància.
Per fer-ho, s'han emprat tècniques bioquímiques i biomarcadors (marcadors d'estrès oxidatiu) per a determinar l'estat fisiològic de les plantes i la resposta de les cèl·lules d'aquesta planta respecte a la salinitat. Els resultats mostren com els marcadors d'estrès oxidatiu i dany cel·lular s'incrementen quan la planta està sotmesa a condicions de major salinitat. A més d'aquest patiment de la planta des del punt de vista bioquímic, s'ha pogut comprovar que allà on els marcadors d'estrès eren més alts l'abundància de la planta també era menor i viceversa, on els marcadors d'estrès estaven en nivells baixos, la planta creixia en abundància.
L'article, que duu per títol Salt variation induces oxidative stress response in aquatic macrophytes: The case of the Eurasian water-milfoi Myriophyllum spicatum L. (Saxifragales: Holoragaceae), ha estat publicat a la prestigiosa revista Estuarine, Coastal and Shelf Science.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al suport del projecte ECOAL, un projecte de fundraising de la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears, que té per objectiu millorar el coneixement ecològic de s'Albufera de Mallorca com a eina per a la seva conservació i gestió.
El projecte també ha rebut el suport del projecte Biodibal, fruit del conveni de col·laboració entre Red Eléctrica de España i la Universitat de les Illes Balears, que impulsa el coneixement de la biodiversitat de les Illes Balears.