FUEIB «Autonomies Insulars Comparades» analitza els models d’autogovern de territoris europeus insulars Cicle de seminaris web impulsat per la Càtedra de la Insularitat de la Universitat de les Illes Balears
Durant els mesos d'abril i maig, el cicle de seminaris web «Autonomies Insulars Comparades», impulsat per la Càtedra de la Insularitat de la UIB, ha ofert un espai de debat acadèmic centrat en l'estudi comparat de l’autonomia política de diversos territoris insulars d’Europa.
L'objectiu principal del cicle, més enllà d'analitzar l’experiència d’autogovern d’aquests territoris, ha estat promoure el debat al voltant de les particularitats i els reptes específics que afronten. A més, la iniciativa ha afavorit l’intercanvi de coneixement entre persones expertes i acadèmiques de diferents regions, i ha contribuït a aprofundir en la comprensió del concepte d’islandness dins l’àmbit de les ciències socials.
Amb sessions dedicades a les Illes Fèroe, Açores, Åland i Sardenya, el cicle ha permès analitzar com la insularitat configura els models d’autogovern, les relacions amb l’Estat central i les expressions d’identitat cultural i política.
Una mirada comparativa a quatre casos clau:
- 14 d’abril - Illes Fèroe: l’investigador Rógvi Olafsson, de la Universitat de les Illes Fèroe, va inaugurar el cicle amb una ponència titulada «Faroese Autonomy in the crystal ball», on va exposar la creixent bretxa entre la cultura política feroesa i el legalisme danès. Olafsson va descriure un model d’autonomia evolutiva impulsat per la competència tècnica i la confiança institucional. Va destacar com les Illes Fèroe actuen com un estat sobirà en àmbits com la política exterior, tot i no tenir independència formal, i va subratllar la importància del desenvolupament econòmic (especialment l’aqüicultura) i l’altíssim grau de participació política de la població.
- 5 de maig – Açores: la Dra. Pilar Sousa Lima Damião Medeiros, de la Universitat de les Açores, va analitzar la configuració autonòmica açoriana a partir del concepte d’identitat cultural. A la seva ponència «Azores: the role of cultural identity in shaping regional political autonomy», va exposar com la consciència insular, la migració i la diversitat cultural han estat motors clau de l’autonomia des de 1976. Va destacar també el paper de la sostenibilitat, el turisme i la cultura contemporània en la redefinició d’una "açorianitat" oberta i dinàmica.
- 19 de maig – Illes Åland: el Sr. Ulf Wikström (Universitat de Ciències Aplicades d’Åland) va presentar el model autonòmic finlandès, posant èmfasi en el seu parlament propi, la seva desmilitarització i l’ús del suec com a llengua oficial. El cas d’Åland es considera un exemple de convivència institucional entre autonomia i integració estatal.
- 26 de maig – Sardenya: el Dr. Gianmario Demuro (Universitat de Càller) va tancar el cicle amb una ponència centrada en l’evolució de l’autonomia especial de Sardenya dins del marc constitucional italià. Va analitzar com el principi d’insularitat s’ha integrat en el discurs jurídic i polític italià, i quins són els reptes actuals de la regió.
El cicle s’emmarca en els objectius de la Càtedra de la Insularitat de promoure el coneixement acadèmic sobre el fet insular i fomentar l’intercanvi entre territoris. La iniciativa ha permès establir diàlegs entre experts de diferents regions i posar en relleu com l’autonomia insular pot ser una eina de resiliència, innovació i sobirania compartida.
Les sessions quedaran disponibles a la web de la Càtedra de la Insularitat, contribuint a la creació d’un arxiu viu sobre insularitat i oferint recursos valuosos per a la recerca i el disseny de polítiques públiques. Es poden consultar els seminaris aquí.