Servei d’esclerocronologia: revelació de l'edat i la composició de teixits calcificats

L'esclerocronologia estudia els patrons físics i químics en bandes de creixement temporal registrats en estructures calcificades d'organismes aquàtics per reconstruir-ne la història de vida i la relació amb processos ecològics, antròpics i ambientals.

El desenvolupament d'un peix i les condicions en què s'ha produït aquest desenvolupament deixen la seva marca en una petita estructura localitzada a l’oïda interna del peix: l’otòlit. L’otòlit és constituït per diferents precipitacions de carbonat calci entorn d’un nucli inicial. Com els anells concèntrics dels arbres, ens revela informació sobre l’edat i també en quines circumstàncies es va desenvolupar l’organisme, quines varen ser les condicions ambientals, si hi va haver algun dèficit nutritiu o si es va trobar amb algun element contaminant. També s’estudien altres estructures calcificades com exosquelets de corals, petxines de mol·luscs, estatòlits, escates, ossos operculars, vèrtebres, esquelets calcaris i dents, entre d’altres.

Actualment l’esclerocronologia es projecta com una ciència interdisciplinària amb diverses aplicacions: (i) reconstrucció de paleoclima (estudi del clima al llarg de la història), (ii) canvi climàtic i ambiental, (iii) estudis físics i biològics, (iv) presència de contaminants i els seus efectes, o (v) aplicacions en estudis de gestió i conservació de recursos pesquers, incloent estudis de mortalitat, creixement i taxa de reproducció de peixos.

la nostra experiencia

Un grup d'investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) han analitzat la composició química dels otòlits de corballs (Argyrosomus regius) capturats per una flota pesquera d’Alacant. A la zona hi ha diverses piscifactories de producció d’aquesta espècie, i en l’època de traspàs dels individus a les gàbies situades a la mar, s’observa que és quan les pesqueres en capturen més exemplars, per les fuites. Amb l’anàlisi microquímica de l’otòlit, es pretén identificar aquestes fuites destriant els senyals químics de quan els individus estaven en captivitat i al medi natural. Per això, s’han realitzat transsectes de punts de làser des del nucli fins a la vora de l’otòlit i s’han obtingut, d’aquesta manera, dades de tota la vida del peix.

otòlit

Amb la col·laboració de:

Logotipus del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats