FUEIB Els abocaments de les dessalinitzadores posen en risc les praderies de posidònia Un estudi de la UIB destaca l'impacte que les aigües hipersalinitzades procedents de plantes dessalinitzadores tenen sobre aquesta espècie

La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la mar Mediterrània que fa un paper essencial en els ecosistemes marins. Les praderies d'aquesta espècie només prosperen de manera adequada en aigües netes i sanes, és a dir, en zones amb bona qualitat ambiental. 

De fet, la posidònia requereix unes condicions de qualitat de l'aigua molt estrictes per poder desenvolupar-se correctament. El lent ritme de creixement de la posidònia en combinació amb la seva baixa capacitat de producció de llavors la fan especialment vulnerable i en molts casos les pèrdues de biomassa poden convertir-se en irreversibles o únicament recuperables a molt llarg termini.

Un dels factors que influeixen en el desenvolupament de la posidònia és la salinitat de l'aigua. A la Mediterrània la concentració de sals es troba entre els 35 i els 38 grams per litre d'aigua i la posidònia tolera com a màxim una salinitat de 39 grams de sals per litre. En algunes zones, però, la salinitat de l'aigua es veu alterada pels abocaments de les plantes dessalinitzadores d'aigua marina. Aquestes aigües hipersalines poden arribar a tenir concentracions de fins a 70 grams de sals per litre, de manera que gairebé dupliquen la concentració de sals de l'aigua marina.

Un estudi multidisciplinari realitzat pel grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en col·laboració amb el grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB, que forma part del CIBEROBN, ha demostrat com la posidònia es veu severament afectada per l'alliberació d'aigües hipersalines procedents de les plantes dessalinitzadores. L'estudi s'ha publicat recentment a la prestigiosa revista Science of the Total Environment.

Estrès oxidatiu, dany cel·lular i fulles més petites

Els investigadors han utilitzat tècniques bioquímiques i han utilitzat biomarcadors (marcadors d'estrès oxidatiu) per determinar l’estat fisiològic de les plantes i la resposta de les cèl·lules d’aquesta planta front a la salinitat. Els resultats mostren com els marcadors d’estrès oxidatiu i dany cel·lular s’incrementen en els punts on la salinitat de l’aigua de la mar és més elevada. També s’ha detectat una disminució de la mida de les fulles de P. oceanica de més d’un 75 per cent als punts amb una major salinitat.

Aquest estudi s’emmarca dins el projecte «Avaluació per mitjà de biomarcadors dels efectes dels emissaris marins i la hipersalinització de l’aigua sobre Posidonia oceanica», dirigit pel doctor Xavier Capó. El projecte té el suport de la Càtedra de la Mar-Iberostar, que forma part del compromís adquirit a través del moviment Wave of Change mitjançant el qual el Grup Iberostar contribueix a la protecció del medi marí en el context de les seves tres línies prioritàries. Una d'aquestes línies és la millora de la salut costanera, que inclou els aspectes que afectin a salvaguardar els habitats de les prades de Posidònia.

Referència bibliogràfica

Capó, X.; Tejada, S.; Ferriol, P.; Pinya, S.; Mateu-Vicens, G.; Montero-González, I.: Box, A.; Sureda, A. «Hypersaline water from desalinization plants causes oxidative damage in Posidonia oceanica meadows». Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2020.139601

El grup d'Ecologia Interdisciplinària pot desenvolupar els següents serveis:

Anàlisi i avaluació de la qualitat de l’aigua i les comunitats marines Ecologia aplicada: gestió i seguiment de la biodiversitat autòctona i exòtica
Data de publicació: 17/06/2020