Desenvolupament de tests de bioaccesibilitat de metalls

Desenvolupament de sistemes automatitzats per a la detecció i l'avaluació de la fracció bioaccessible de metalls pesants en mostres sòlides ambientals amb aplicació en l'anàlisi de riscs ambientals.

La fracció soluble o bioaccessible dels metalls en condicions ambientals o fisiològiques és considerada la fracció més tòxica, atès que té la capacitat de penetrar i d'acumular-se dins un organisme viu, sigui per via digestiva, dèrmica o per inhalació. Un grup d'investigadors de la UIB han desenvolupat un sistema automatitzat que permet avaluar en temps real la fracció bioaccessible de metalls pesants (per exemple, el plom) i, per tant, analitzar la contaminació ambiental en mostres de sòls i de sediments de manera ràpida i eficaç. Aquest tipus d'anàlisis són de gran importància en estudis d'impacte ambiental i en estudis de recuperació d'espais degradats on anteriorment es realitzaven activitats industrials o s'empraven com a abocadors.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

estomago in vitro
triclosan

Un grup d'investigadors del Departament de Química de la UIB, en col·laboració amb la Universitat de Porto, han desenvolupat un model químic que imita les condicions de digestió del sistema del tracte gastrointestinal, de manera que permet l'avaluació in vitro de la biodisponibilitat de metalls pesants en sòls, sense necessitat d'haver de fer anàlisis in vivo amb animals. De cada un dels sòls analitzats, el sistema n'obté automàticament extractes mitjançant una membrana de microdiàlisi que imita el procés d'absorció de l’epiteli intestinal humà. Cada extracte s'analitza per conèixer en quina mesura la substància contaminant és lixiviada del sòl durant la digestió i quina és la velocitat de permeació a través de membranes simulades, que serveixen com a indicador de la seva biodisponibilitat i, per tant, de la possibilitat d'entrar en el torrent sanguini de l’individu que ha ingerit el sòl contaminat.

Els liposomes són vesícules que simulen la bicapa lipídica de les membranes cel·lulars i que, per les seves característiques, poden ser utilitzades com a transportadors de substàncies, com ara medicaments o cosmètics, a l'interior de l'organisme. Un grup multidisciplinari d'investigadors del Departament de Química de la UIB ha proposat emprar-los per preveure l'efecte que podrien tenir contaminants emergents, com és el cas de parabens i triclosan, que són utilitzats com a conservants en productes d'higiene diària. Concretament, els investigadors de la UIB han analitzat la biodisponibilitat d'aquests contaminants, és a dir, la seva capacitat de penetració, com a bioindicador de toxicitat, a través dels liposomes, equivalent a la manera com penetrarien a través de membranes cel·lulars.