Formació PDI Coensenyament i cotreball, una aposta col·laborativa entre docents universitaris per a un ensenyament eficaç

Amb el títol «Estratègies de coensenyament i cotreball» i durant dos dies intensius de formació presencial, els participants aprenen a planificar lliçons conjuntes, a coordinar-se amb els col·legues i a atendre grups diversos d'estudiants.

«El coensenyament ens permet sortir de la zona de confort docent i desenvolupar un ensenyament veritablement col·laboratiu», explica la catedràtica Antònia Paniza Fullana, una de les professores del curs, que ha participat en un nombre important de projectes d'innovació educativa.

Col·laborar per aprendre: els fonaments del coensenyament i el cotreball 

Les pràctiques de coensenyament i cotreball no sols impliquen compartir l'aula, sinó que també requereixen una planificació exhaustiva i una comunicació constant entre els professors implicats.

El coensenyament, com defineix l'altra docent d'aquesta activitat formativa, la professora Maria Isabel Montserrat Sánchez-Escribano, «és una estratègia on dos o més professors, ja siguin de la mateixa àrea o de disciplines diferents, imparteixen conjuntament una classe per atendre les necessitats de grups d'estudiants cada cop més diversos». En canvi, el cotreball «es basa en la col·laboració entre docents fora de l'aula, en espais compartits, i sovint implica la cocreació de recursos, l'avaluació conjunta i l'ús d'eines tecnològiques».

Antònia Paniza Fullana, coresponsable del curs, subratlla la versatilitat d'aquests mètodes: «Amb el coensenyament, l'alumnat percep que hi ha maneres diferents d'abordar el coneixement. És un mètode que els ajuda a qüestionar-se i a obrir els seus horitzons», i destaca com «aquestes estratègies permeten als estudiants beneficiar-se de la diversitat d'enfocaments que cada professor aporta a l'aula. A més, els ajuda a abordar els problemes que planteja cada matèria d'una manera més d'acord amb la realitat pràctica, en què hauran de desenvolupar la seva vida professional».

Noves dinàmiques d'aprenentatge per a un entorn universitari complex

Un dels objectius principals de la formació és preparar els professors per adaptar-se a una diversitat d'estils d'aprenentatge i nivells d’habilitat dins una mateixa classe.

Aquest repte s'aborda mitjançant modalitats de coensenyament diverses, que els docents poden adaptar segons les necessitats i els recursos. En el curs de la UIB, els participants aprenen a partir de models d'ensenyament compartit, on ambdós professors ensenyen alhora, i fins a models de suport en què un professor assisteix i complementa l'ensenyament de l'altre.

Les professores d’aquesta activitat, Paniza i Montserrat, il·lustren els beneficis d’aquests mètodes: «El coensenyament ens ajuda a veure l’aprenentatge des d’altres angles i a evitar caure en la rutina d’una única veu a l’aula. És una manera d’atendre més bé els nostres estudiants i fer-los sentir que comprenem les seves necessitats».

Casos pràctics i tecnologia: innovació en la formació docent

A més dels fonaments teòrics, el curs inclou una sèrie de projectes pràctics que els professors poden adaptar a les disciplines i entorns propis.

A la segona part del programa, es presenten casos d'èxit que demostren com el coensenyament i el cotreball es poden dur a terme amb recursos limitats i amb un enfocament en la interdisciplinarietat. «Treballar amb professors d'altres disciplines no només enriqueix els estudiants, sinó també a nosaltres com a docents», afirma Paniza . «És una oportunitat per innovar, per experimentar i per aprendre uns dels altres».

En una era on la tecnologia té un paper central en l'educació, el curs també inclou mòduls sobre eines digitals que faciliten el cotreball.

L'ús de plataformes compartides i aplicacions col·laboratives permet als professors gestionar projectes en equip, avaluar de manera conjunta i coordinar-se a distància, optimitzar el temps i mantenir una comunicació fluida. «La tecnologia no substitueix la interacció humana, però pot ser una gran aliada per coordinar la tasca docent i enriquir els materials d’ensenyament», reflexiona Montserrat.

Reptes i oportunitats: cap a un ensenyament més inclusiu

Si bé el coensenyament i el cotreball ofereixen grans oportunitats, no estan exempts de desafiaments.

Durant la formació s'analitzen barreres comunes, com ara la manca de temps per planificar en equip o la resistència inicial d'alguns docents a canviar els mètodes.

No obstant això, per a Montserrat i Paniza els beneficis superen els obstacles. «El desafiament més gran és trobar el temps, i la tasca de coordinació no és fàcil, però l'esforç val la pena. Ens permet ensenyar amb una visió més completa i atendre més bé cada estudiant», conclouen.

Amb aquesta nova oferta formativa, la UIB cerca no només que els docents perfeccionin les habilitats pedagògiques, sinó també que es converteixin en agents de canvi dins les aules i que fomentin un aprenentatge més inclusiu i dinàmic.

Així, el coensenyament i el cotreball es perfilen com les eines clau perquè els professors responguin a les necessitats actuals dels estudiants, que exigeixen tant coneixement com comprensió i flexibilitat en el procés d'aprenentatge.