2024-25 Descansos actius a l'aula per a la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge

Les persones de tots els grups d'edat passen una gran quantitat de temps sedentari (Castro et al., 2020) i no estan assolint les recomanacions mínimes d'activitat física marcades per l'OMS (Bull et al., 2020). El sedentarisme és un comportament comú que es veu en estudiants universitaris a les aules i mentre estudien (Castro et al., 2020). A més, s'observa una disminució de l'activitat física a l'edat adulta primerenca (Cohen et al., 2019). Els alts nivells de comportament sedentari s'associen amb una mala salut cardiometabòlica i mental en joves (Chaput et al., 2020) i diverses malalties cròniques en adults, com ara diabetis i malalties cardiovasculars (Bull et al., 2020; Dempsey et al., 2020). Per contra, l'activitat física s'associa amb un augment de la salut cardiometabòlica, una millora dels resultats cognitius i acadèmics i una disminució del risc de depressió en joves (Chaput et al., 2020). En adults s'associa amb una disminució de la mortalitat per totes les causes (Carson et al., 2016), una millora de la salut mental (Gordon et al., 2018) i la funció cognitiva (Rathore et al., 2017). És per aquest motiu que el projecte està en línia amb l'objectiu número 3 de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, de garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones de totes les edats.

Tot i que les investigacions prèvies han mostrat les múltiples conseqüències adverses que la manca d'activitat física podria tenir sobre la salut, durant l'etapa d'educació superior l'alumnat porta habitualment un estil de vida poc actiu. De fet, els  estudiants romanen asseguts gran part del dia (al voltant de 8 hores) a causa de les característiques de l'activitat acadèmica i l'entorn universitari.

En els darrers 20 anys dècades s'han proposat diverses estratègies d'integració de l'activitat física al currículum educatiu, entre les quals cal destacar els descansos actius (Daly-Smith, Zwolinsky, McKenna et al., 2018). Els descansos actius s’entenen com una breu pausa d'exercici dissenyada per ser eficient en el temps, implementada de manera viable a l'aula (Ma et al., 2015) i integrada dins l’horari lectiu. És per això que han esdevingut una oportunitat didàctica i innovadora que els docents poden integrar per tal de millorar l'estat de salut de l'alumnat. A més, els descansos actius milloren l'interès, la motivació i el rendiment cognitiu dels estudiants de diferents nivells educatius (Paulus, Kunkel, Schmidt et al., 2021; Peiris, O'Donoghue, Rippon et al., 2021).

Aquest fet no ha de repercutir de manera negativa en el temps d'aprenentatge, sinó que, per contra, poden arribar a millorar el rendiment cognitiu (Contreras-Jordán et al., 2020). En aquest sentit, la feina feta per Hillman et al. (2011) reflecteix com episodis aguts d'activitat física milloren el rendiment atencional. Altenburg, Chinapaw i Singh (2016) van mostrar que alumnes als quals se'ls van aplicar dos descansos actius de 20 minuts setmanals van millorar l'atenció selectiva, en comparació del grup control que només tenia un descans actiu. D'altra banda, la investigació desenvolupada per Mavilidi et al. (2019) també va trobar efectes beneficiosos aplicant descansos actius de menor durada, millorant l'atenció, i la concentració en la tasca i la memòria de treball.