«II Simposi internacional la celebració litúrgica en les catedrals i el patrimoni immaterial»

La constitució d'un "Patrimoni immaterial" parteix de la Proposta per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, a la 32a reunió celebrada a París el 2003. Va sorgir com a contrapartida i per cobrir el buit que deixava l'àmbit i les obres compreses pel concepte del patrimoni de la humanitat, centrat en aspectes fonamentals de les obres i fets culturals, a la dècada final del segle passat. Encara que no es faci referència explícita a termes religiosos, és evident que s'atén l'àmbit de les manifestacions cultuals i espirituals de la religió. A partir d'aquell instant, es van elaborar uns llistats que van culminar el 2006 al “Conveni per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de la humanitat”. El llistat d'elements (terme usat per designar l'objecte a salvaguardar) ha anat en creixement constant fins ara. A Espanya actualment hi ha quinze elements, quatre dels quals pertanyen a l'àmbit religiós. Entre ells hi ha “El cant de la Sibil·la a Mallorca” (2010). Indubtablement aquests estan lligats a rituals del culte catòlic. Per això, el marc de la litúrgia com a base és l'aspecte bàsic de la constitució del “Patrimoni cultural Immaterial” lligat a l'àmbit del cristianisme.

D'altra banda, el Concili Vaticà II va elaborar un concepte de cultura que venia a confluir amb el de “Patrimoni immaterial”. La determinació del seu valor litúrgic reconeix la cruïlla de dimensions culturals i cultuals. En aquest sentit, ha estat la dimensió estètica la via de trobada.

Els problemes derivats d'aquesta aposta avui són els propis de qualsevol manifestació estètica sotmesa a la societat de l'espectacle de masses que desvirtua tant els aspectes pròpiament estètics com religiosos. L'únic antídot és el rigor científic en els estudis per part de les ciències històriques i humanístiques, les quals han de vetllar pel valor cultural (antropològic) i l'escrupolositat de l'atenció al llegat del valor cultual (religiós) per part de les autoritats eclesiàstiques alhora de desenvolupar-les. Només així es pot salvaguardar la idea patrimonial com a valor en la mesura que les insereix en un univers de significació viu comprensible.

L'estudi analític detallat, per tant, en la seva documentació històrica i en la seva apreciació estètica com a fets de cultura de les diverses litúrgies celebratives específiques avui actuants a cada lloc, i la seva comparativa al voltant del temple i el seu aixovar artístic, es fa imprescindible a aquest fi.

CPAR.

Dates: 28, 29 de novembre de 2024 (13 hores lectives).

Lloc: Sala d'actes de Sa Riera.

Activitat gratuïta

Programa

Dijous, 28 de novembre.

• 08:30-09:00. Registre.
• 9:00-9:30. Presentació institucional: A. Villalonga (Càtedra). Hi assistiran el degà president del capítol catedral: Mossèn Antoni Vera i la vicerectora de projecció cultural i universitat oberta: dra. Magdalena Brotons.
• 9:30- 10:15. José Antonio Goñi, Pontificio Ateneo Sant'Anselmo - Pontificio Istituto Liturgico (Roma). La vida litúrgica de la catedral en la diocesis.
• 10:15-11:00. Juan Pablo Rubio, Pontificio Ateneo Sant'Anselmo - Pontificio Istituto Liturgico (Roma) / Universidad San Dámaso (Madrid). La romanización litúrgica en las catedrales de Mallorca, Valencia y Cartagena: los modelos asimilativos a través de los breviarios diocesanos.

11:00-11:30. Pausa-cafè.

• 11:30-12:15.  Gabriel Seguí, Nou Institut de Litúrgia de l'Ateneu Universitari Sant Pacià. El simbolisme litúrgic de la catedral i els seus llibres litúrgics característics.

12:15-13:00. Diàleg.

• 15:00-15:45.  Rafel  Morro/Sebastián Escalas, ACM i UIB. Fonts documentals per a l’estudi de les representacions del cicle de Nadal a la Catedral de Mallorca.
• 15:45-16:30.  Pere Oliver, Catedral de Mallorca. Recuperació del patrimoni immaterial litúrgic a la Catedral de Mallorca.

16:30-16:45. Pausa-cafè.

• 16:45-17:30. Natalia Aldana, Pontificio Ateneo Sant'Anselmo - Pontificio Istituto Liturgico (Roma).  El Pasionario de Mallorca de 1568 en el contexto de los Pasionarios ibéricos de Semana Santa del siglo XVI.

17:30-18:15. Diàleg.

Programa

Divendres, 29 de novembre.

• 9:00-9:45.  Isabel Escandell, UIB. Florilegi de manuscrits il·luminats litúrgics de les catedrals la Corona d'Aragó medieval.
• 9:45-10:30.  Aina Escobar, UIB. Paisatge sonor i litúrgia en la Catedral de Mallorca. Edat Moderna.
• 10:30-11:15.  Andreu Villalonga, UIB. La càtedra episcopal dins la reforma de la Seu de Menorca del bisbe Pascual.

11:15-11:45. Pausa-cafè

•  11:45- 12:30.  Francisco Falero, UIB. Autenticidad estética y religiosa en la concepción patrimonial de la liturgia.

12:30-13:15. Diàleg.

Catedral de Mallorca 

• 15:15- 16:00. Aurelio García Macías, Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (Roma). La Catedral: seu de la càtedra del Bisbat. 
• 16:00-17:00. Visita a la Catedral de Mallorca