Ús de drons i altres tècniques de teledetecció en gestió ambiental del territori

Amb les tècniques de teledetecció es detecten i quantifiquen els canvis espaciotemporals del territori difícilment perceptibles amb l'ús d'altres eines

A partir de tècniques de fotogrametria digital automatitzada així com altres tecnologies òptiques de teledetecció com el lidar i càmeres multiespectrals, es construeixen models digitals del terreny d'alta resolució així com ortofotografia aèria, tèrmica i productes derivats com vigor de la vegetació.

Es permeten anàlisis geomorfomètriques molt detallades per modelitzar processos geomorfològics com ara generació de fluxos i erosió, d'elevada utilitat en la detecció d'efectes antròpics relacionats amb estructures de conservació de sòls (i. e., col·lapse de terrasses agrícoles, conservació de sistemes de drenatge).

El grup de recerca té instrumental d'alta tecnologia (i. e., drons i sensors) així com software especialitzat (GIS i fotogrametria). A més, el coneixement científic contrastat en l'anàlisi hidrològica i geomorfològica dels productes resultants.

Aquest servei s'adreça a administracions públiques i particulars en activitats econòmiques com l'agricultura, la gestió forestal i els riscs ambientals en sistemes geomorfològics altament actius (fluvials i costaners).

dron

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

El grup ha col·laborat amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears per dur a terme el monitoratge dels processos d'erosió provocats per incendis forestals i per fer anàlisis de l'evolució de la vegetació sota l'efecte de diferents tècniques de gestió postincendi. Tot a través de la utilització de vehicles aeris no tripulats.

 

També ha liderat el projecte europeu EUFAR: European Facility for Airborne Research - FP7: MEDiterranean HYdrological and HYperspectral monitoring of landscape Connectivity in contrasting Mediterranean insular catchments (Mallorca, Spain). Aquests estudis estan enfocats a (1) proporcionar informació sobre vegetació, sòl i terreny mitjançant dades hiperespectrals i lidar, i (2) rastrejar fonts i camins de sediments a través d'estudis d'empremtes dactilars espectrals del terreny. La recerca del grup se centra en tres conques: la petita conca de la Font de la Vila, afectada greument pels incendis forestals, i conques de dimensions mitjanes com són la de Sant Miquel i la de na Borges, totes situades a l’illa de Mallorca.

Aquests estudis permeten millorar la comprensió sobre la connexió entre els processos biològics i els processos hidrològics i geomorfològics després del foc als ecosistemes mediterranis. Aquesta informació pot ser útil per desenvolupar estratègies de gestió per a la regeneració dels ecosistemes després del foc.