Blog d'orientació professional El que dic sense dir res en una entrevista de feina

Però, en una entrevista, has pensat en el que dius sense dir ni tan sols una paraula?

Una de les respostes a aquesta pregunta la podem trobar en el tipus de comunicació que utilitzam en les nostres relacions interpersonals: verbal i no verbal. Probablement, si ens centram en la segona i afegim el que comporta una situació d'entrevista, podem trobar anècdotes importants que hem viscut en el moment de comunicar-nos; per exemple: m'he mogut massa? No he mirat la persona que m’he entrevistat; he tingut la sensació que parlava de forma molt nerviosa… Quina impressió hauré generat? He repetit molt una frase?

Cada una d’aquestes sensacions fa referència a aspectes emocionals que es manifesten en la nostra comunicació no verbal. Ser conscients de com es produeixen ens pot ajudar en aquest moment, que de vegades pot ser molt intens. Tenint això en compte, revisem cinc aspectes clau que poden produir-se i, sobretot en el que poden arribar a generar en la interpretació de la persona que tenim davant.

Les claus de la comunicació no verbal

1. La conducta visual: ha arribat el moment de posar-nos cara a cara amb la persona entrevistadora i, per tant, de dirigir de forma adient la nostra mirada. Quan parlem o quan escoltem, evitar-la o mantenir-la pot denotar actituds ben diferents. Per exemple, desviar la mirada pot donar a entendre desinterès, desmotivació, timidesa o inseguretat; centrar-la massa, agressivitat, intimidació, o vigilància excessiva. En aquest sentit, és important que hi hagi un cert equilibri en la nostra conducta visual, l’hem de dirigir de forma confiada, atenta a la vegada que espontània.
2. Les expressions facials: l’expressió emocional que hi darrere de cada reacció al que escoltam o diem podria ser una descripció molt extensa. Si ens centrem en l’entrevista, uns clàssics són el somriure en el moment de saludar, controlar els tics nerviosos i ser conscients del que sentim a l’hora d’explicar alguna cosa. No es tracta d’estar somrient tota l’estona, simplement tenir present que hi ha indicadors facials que poden contribuir a donar a entendre qualque cosa molt diferent al que narram. T’imagines contar un fet dramàtic amb cara d’alegria?
3. Els elements paraverbals: fan referència a l’entonació i a com produïm el nostre llenguatge verbal. Si parlam massa aviat, amb lentitud, de forma passiva, tartamudejant i quin èmfasi posam a les nostres paraules. Idealment, per tenir una producció més o menys adequada pot resultar útil haver-se preparat el discurs, haver-se escoltat, gravat i identificar si fem servir alguns mots crossa, entre d’altres. En aquest cas, és aconsellable fer-ho de forma natural, amb un llenguatge que ens sigui còmode, adequat al context professional i que al nostre missatge quedi palesa la nostra motivació i entusiasme.
4. El llenguatge corporal: un altre dels elements que ens podria delatar és el cos. Bàsicament, si el que emetem no és coherent amb la nostra postura, pot generar que l'altre focalitzi més l'atenció en això que en allò que explicam. Demana’t: estic a gust en el moment de l’entrevista? Estic massa relaxat, o massa estàtic? Seriós? Has pensat com estàs assegut, com tens els braços i l’esquena? Realment, hi ha tantes qüestions que reflecteixen el nostre estat d'ànim a partir de la postura que cal que en reflexionem, especialment per pensar en l’impacte que pot tenir en el moment de l’entrevista. Així que relaxa’t i sigues conseqüent amb la teva postura!
5. Els gestos: amb els gestos donam forma a la nostra explicació. Ens ajudam amb les mans per explicar alguna cosa, senyalam, indicam amb els dits i/o ho reforçam amb la mímica. Però hi ha altres gestos, sovint repetitius i inconscients, que poden donar a entendre nerviosisme, inseguretat, exaltació… especialment si tenim el costum de moure molt les cames quan estam nerviosos/es, moure els braços en excés quan parlam o si ens tocam els cabells o la cara. Així que, conèixer i controlar-ho pot ajudar-nos a regular la comunicació d’una forma més calmada i harmoniosa.

Amb tot això, també és molt important aclarir que la comunicació és una qualitat molt complexa i que, per tant, no es pot reduir a unes recomanacions, tot i que entendre-la ens pot ajudar a conèixer el que pot afavorir el nostre missatge final. Per tant, no es tracta d’intentar controlar tot el que fem, o de determinar el que poden interpretar els altres, sinó de ser conscients que més enllà de la paraula hi ha codis en la nostra comunicació que també influeixen notablement en la coherència del que diem i, principalment, de com ho fem.

Sense dir res més, si tens previst presentar-te a un procés de selecció o ja estàs pendent d’una entrevista, en el nostre servei d’orientació professional podem ajudar-te a identificar aquestes claus i a conèixer el que pots comunicar amb la teva actitud en un moment tan important com és l’entrevista de feina.